Archive for diciembre 2013

Proporció Àuria

La proporció àuria és una interessant relació matemàtica present a la naturalesa. Des de les llavors dels gira-sols, la closa dels mol·luscos, les banyes de les cabres, fins i tot en el cos humà.

Aquesta proporció s’ha considerat una indicadora de la perfecció i l’estètica.

Des del Renaixement fins a l’actualitat han estat moltíssims els artistes i arquitectes que han comprès els seus treballs amb la intenció d’aproximar-se a la proporció àuria, convençuts que establir aquesta relació als seus projectes els atribueix un caràcter estètic especial.

L’exemple més proper i curiós en que es troba la proporció àuria és en les targetes de crèdit. Si es divideix l’ample entre l’alt d’una targeta de crèdit s’obté el nombre auri: 1,618.






Aquesta fascinació de la proporció àuria continua viva en els nostres dies, i és precisament en el disseny de logotips i del disseny gràfic on es troben grans exemples.

Creient que la proporció àuria ajudarà a crear dissenys estèticament més agradables, molt creatius opten per aplicar aquesta relació als seus logotips.

Un exemple és el del logotip de National Geographic, dissenyat per l’estudi Chermayeff&Geismar. Encara que en aparença sembli un simple rectangle groc, en realitat aquest rectangle respecta a la perfecció la proporció àuria. Un detall molt apropiat per a una marca centrada en la bellesa de la natura.



En el logotip de Toyota es pot observar fàcilment aquesta proporció. Emmarcant el logotip en una quadrícula, s’aprecia que les relacions entre les diferents distàncies resultants és sempre 1,618.


Per una altra banda, el logotip d’iCloud, una de les últimes identitats presentades per Apple, també respecta les proporcions àuries. La relació entre els cercles així com la relació entre l’ample i l’alt és de 1,618.



Potser un dels logos més recents a presentar les suposades proporcions àuries en el seu disseny ha estat la nova icona de Twitter. Però el més curiós d’això és com la web de Twitter presenta també una estructura composta en funció de la proporció àuria.





Per acabar si el logo d’Apple segueix al peu de la lletra la coneguda proporció àuria és un dels grans mites. Un cop estudiat el logo es corrobora que està dissenyat seguint un procés matemàtic per aconseguir un resultat perfecte, però la realitat diu que és una aproximació a aquestes proporcions. Però són moltes les visions que existeixen en quant aquest logo i molts els que afirmen que segueix una proporció àuria.

                                           

RouteMaster

La passada classe de Disseny Bàsic, vaig exposar el reconegut per tots autobús de Londres, Routemaster dissenyat per Douglas Scott. Em va semblar un tema bastant interessant i per això avui he volgut presentar-lo al meu blog.
            Al segle XIX s’anava a celebrar a Londres l’exposició universal del Hyde Park. Havien d’acudir milers de persones i els enginyers britànics es van veure en l’obligació de buscar alguna solució en quant al transport públic. Es van preguntar perquè havien de pagar el doble de conductor i comprar una flota el doble de gran quan amb autobusos de dos plantes, podien transportar el mateix número de persones. Així doncs, aquells autobusos eren com el de la següent imatge i com es pot veure estaven tirats per cavalls.





Un cop van començar a sorgir el cotxes motoritzats, exactament al 1954, Douglas Scott va dissenyar l’autobús vermell de dos plantes, reconegut per tothom, Routemaster.
Amb el pas del temps, va arribar un nou govern a Londres, i aquest va dir que calia un nou autobús que s’adaptés al segle XXI. Això va provocar una gran problemàtica, la icona de Londres estava apunt de desaparèixer. Van ser més de 500 propostes de disseny les que van rebre de tot i el món, i van ser més de 10000 persones les que van firmar per evitar lo inevitable.
El model decidit va ser el de la imatge següent.

                                     

Un nou model més versàtil, segur, amb una millor distribució interior, permet economitzar gestos i té una millor climatització. El Routemaster, tenia una porta posterior sempre oberta, en el nou disseny aquesta es troba sempre tancada i per tant, s’economitza en els gastos de tenir dos treballadors en un autobús i millora la climatització d’aquest.
Per una altra banda, el canvi feia que es perdés un gran potencial turístic, l’accés ràpid, i una certa nostàlgia per part de tots aquells amants del Routemaster.

                                 
                               


Són moltes les grans ciutats que són reconegudes pel seu servei públic o monuments emblemàtics, però Londres és la única o de les úniques ciutats reconegudes mundialment per un color; el vermell.




« Previous Entries
Next Entries »