Avui a classe hem tingut una exposició sobre Donald
Norman i m'ha semblat un home força curiós i molt interessant. Per això, he
tingut curiositat i m’he posat a buscar més informació sobre ell.
Norman no és un dissenyador, sinó un gran crític del disseny. Antropòleg de la vida moderna,
estudia la forma en que els humans interactuen amb el món dissenyat. Té en compte i valora el paper de la bellesa, el plaer, la diversió i
l'emoció en els dissenys.
Parla i dóna molta importància a les tres
funcions cognitives importants en el disseny:
Visceral: És la primera reacció instintiva, si
una cosa per naturalesa ens agrada o no. Donald Norman, parla de l’interior del
cotxe de la marca Mini. Un interior que a l'usuari li agrada, amb formes rodones i combinant el plàstic
negre amb el metal·litzat. Dóna una sensació agradable i divertida.
Conductiva: És la resposta davant d’un efecte
de plaer provocat per la eficiència d’un objecte. En aquest cas parla d’un
ganivet japonès. Bonic estèticament i que té una primera impressió de funcionar
a la perfecció.
Reflexiva: O també anomenat per ell, superego,
és la reacció més tardana. És la nostra consciència, la que ens diu si fem bé o
malament. Finalment sobre aquesta funció ens parla de quan volem comprar un
cotxe i ens decidim per un Hummer. Un cotxe impactant i atractiu, però pensant en el que
ens haurem de gastar posteriorment en gasolina, és aquest el cotxe que realment
en un futur ens sortirà a conta? Econòmicament parlant, no seria millor un cotxe elèctric?
“Las coses atractives hacen que las persones nos
sintamos major, lo que nos lleva a pensar de forma más creatives” D.N.
